PROJECTE

PREPARAM LA SORTIDA A TAGOMAGO...

Dia 17 d'octubre realitzarem una sortida a l'illot de Tagomago (si el temps ho permet!).
Per això a la classe realitzarem un petit projecte de treball amb diferents activitats per a preparar la sortida (abans, durant i després).



ACTIVITATS QUE FAREM ABANS DE FER LA SORTIDA:


SITUACIÓ
GEOGRÀFICA

MUNICIPI I POBLE


DESCRIPCIÓ


FAR
SORTIDA A L’ILLOT DE TAGOMAGO


ITINERARI

FLORA I FAUNA AUTÒCTONA 
I INVASORA


DISTÀNCIA

I començam a treballar a la classe ABANS de fer la sortida....













DURANT la sortida estam molt atents al que ens expliquen els dos educadors ambientals.
Feim dos jocs:
- orientació amb brúixoles i
- càlcul de l'altura del far.
MIRAU LES FOTOS A L'APARTAT "SORTIDES"!!!

DESPRÉS de la sortida estudiam la flora i fauna autòctona i endèmica...






Feim un mapa conceptual per a recordar tot el que hem après en el projecte...




Preparam les portades del nostre projecte...











DIA 12 DE NOVEMBRE COMENÇAM UN NOU PROJECTE DE TREBALL!









Dimarts 10 de desembre ens va visitar en Toni Peixet i el seu fill Toni.
En Toni és el president de l'associació de criadors del ca eivissenc d'Eivissa.
Varen explicar-nos coses del ca eivissenc. També varen portar 5 cadelles seves i les vàrem poder tocar i passejar.
Ens vàrem divertir molt!!!











I després de les vacances de Nadal seguim treballant amb el nostre projecte solidari!

Ho feim des de 2 vessants diferents:

- estudiam el món dels animals per a adquirir més conceptes i també per a saber classificar el animals, i

ELS ANIMALS VERTEBRATS<br />Mamífers<br />Rèptils<br />Ocells<br />Peixos<br />Amfibis<br />


MAMÍFERS:
Són animals vertebrats. Respiren pels pulmons. Tenen la pell recoberta de pèl. La majoria viuen a terra. Tenen 4 extremitats i es desplacen a 4 potes.
Són animals vivípars. Les cries es formen a l’interior del cos de la mare fins que neixen. Les cries s’alimenten de la llet que produeix la mare a les mamelles. Quan els animals deixen d’alimentar-se de la llet poden ser carnívors, herbívors o omnívors.
Els dofins i les balenes són mamífers marins. No tenen pèl i tenen la pell llisa. No tenen potes, però sí aletes. Han de sortir de l’aigua per a respirar de tant en tant.
Les rates pinyades són mamífers voladors. Les extremitats davanteres s’han transformat en ales.
Són nocturnes. S’alimenten d’insectes. Emeten xiscles aguts i escolten l’eco per a orientar-se.
Les persones, els goril·les, els ximpanzés i les mones són primats. Tenen el cervell ben gros. Tenen dos ulls que miren endavant. Tenen mans que els serveixen per a agafar objectes.


RÈPTILS:
Són animals vertebrats. Respiren aire pels pulmons. Tenen la pell recoberta d’escates impermeables.
La majoria viuen a la terra. Repten, és a dir, s’arrosseguen sobre el seu cos.
Són animals ovípars. Ponen ous que tenen una closca dura. Els pares no tenen cura dels ous ni de les cries que neixen.
S’alimenten de diferents maneres. Poden ser carnívors, herbívors o omnívors.
Les serps no tenen potes i es desplacen arrossegant-se.
Les tortugues es protegeixen amb una closca dura i poden ser marines o terrestres.

Els cocodrils tenen escuts en algunes zones per a protegir el cos.

AMFIBIS:
Tenen la pell nua, sense escates pell ni plomes. Respiren pels pulmons, i també per la pell, per això necessiten tenir-la humida.
Tenen 4 extremitats en forma de potes. Les de darrere són més llargues.
Els tritons, les salamandres amb cua, les granotes i els gripaus sense cua són amfibis.
Els amfibis han de pondre ous a l’aigua. Dels ous de les granotes i els gripaus en surten els capgrossos. Els capgrossos respiren per brànquies i tenen una cua per a nedar. Quan creixen perden la cua i els surten potes i es transformen en granotes petites. Aquest procés és la metamorfosis.
Els amfibis poden ser carnívors com la salamandra.

PEIXOS:

Són animals aquàtics. No poden viure fora de l’aigua. Respiren oxigen de l’aigua. Tenen brànquies als dos costats del cap. Tenen la pell coberta d’escates. Les seves extremitats són les aletes i cua.
Són ovípars. Ponen milers d’ous. Els ous han d’estar sempre a l’aigua. Els pares no tenen cura dels ous. Els ous dels peixos són molt petits, les cries que surten s’anomenen alevins.

Hi ha peixos carnívors, herbívors i omnívors.

OCELLS:
Els ocells respiren pels pulmons. Tenen la pell coberta de plomes. Tenen un bec que utilitzen per a alimentar-se.
Les extremitats davanteres són ales que utilitzen per a volar i les inferiors són potes cobertes d’escates.
Els ocells són ovípars. Ponen ous protegits per una closca. Els ocells tenen cura tant dels ous (coven els ous) com de les seves cries.
Els ocells poden ser carnívors, herbívors o omnívors.




ARTRÒPODES:


Tenen el cos protegit per una coberta dura externa formada per peces articulades.
Hi ha 4 grups:

·      INSECTES:
El cos està dividit en cap, tòrax i abdomen. Al cap tenen antenes i al tòrax 6 potes.
Tenen ales i volen. Són terrestres i respiren per tràquees (foradets que tenen a la pell que a partir d’uns tubs molt prims reparteixen l’aire per tot el cos).
Exemples: mosquit, mosca, formiga, llagosta.

·      ARÀCNIDS:
Tenen el cos dividit en cefalotòrax i abdomen ( cap i tòrax en una sola peça).
Tenen 8 potes. Tenen un parell de pinces al davant del cap. Són terrestres i respiren per tràquees.
Exemples: aranya, paparra, escorpí.

·      CRUSTACIS:
Tenen el cos dividit en cefalotòrax i abdomen i tenen dues antenes.
Tenen un nombre variable de potes. De vegades les de davant són pinces. La majoria són aquàtics i respiren per brànquies (cranc). Altres són terrestres i respiren per tràquees (porquet de Sant Antoni).

·      MIRIÀPODES:
Tenen el cos dividit en cap i tronc. Tenen 2 antenes.
El cos és allargat i format per segments iguals dels quals en surten dues o quatre potes.
Viuen a llocs humits i sense llum. Són terrestres. Respiren per tràquees.

Exemples: centpeus, milpeus, escolopendra.


MOL·LUSCS:
Són invertebrats de cos tou que tenen una conquilla dura de calç per a protegir-se.
Hi ha 3 grups:

·      GASTROPÒDES:
La conquilla externa és d’una sola peça enrotllada en espiral.
Tenen un peu musculós per a arrossegar-se o nedar. Els ulls estan situats a l’extrem d’uns tentacles que tenen al cap.
La majoria són aquàtics i respiren per brànquies (cargol de mar) i els terrestres respiren per un pulmó (cargol de terra).

·      BIVALVES:
La conquilla externa està formada per dues valves que s’obren i es tanquen.
El peu té forma de destral que els serveix per a excavar, ancorar-se a les roques o enterrar-se  a la  sorra.
Són aquàtics i respiren per brànquies.
Exemples: musclos, cloïsses, ostres.

·      CEFALÒPODES:
Tenen la conquilla interna (no els protegeix però dóna consistència al cos).
Tenen tentacles molt llargs amb ventoses per a capturar les seves preses.
Els ulls són semblants als dels animals vertebrats.
Alguns tenen una bossa de tinta que utilitzen per a despistar als depredadors.
Són aquàtics i respiren per brànquies.

Exemples: calamar, sèpia, pop.

EQUINODERMS:

Són animals marins amb l’interior format per plaques rígides que formen una coberta dura. Són flexibles perquè les plaques no estan soldades entre elles.
Les plaques acaben en un espina que poden ser dures i llargues o toves i fràgils.
Exemples: eriçó de mar, estrella de mar.

ANÈL·LIDS:

Tenen un cos tou i allargat format per anells iguals.
Els aquàtics viuen dins uns tubs que fabriquen ells mateixos o enterrats al fang ( plomalls de mar).
Els terrestres viuen a la terra humida (cuc de terra).
Hi ha anèl·lids paràsits que es fixen al cos dels vertebrats i els xuclen la sang (sangoneres).

ESPONGES:

Tenen forma de sac.
Tenen una obertura a la part superior i forats per tot el cos.
S’alimenten filtrant l’aigua que entra pels forats: absorbeix l’aliment i l’oxigen i expulsa l’aigua pel forat superior.

MEDUSES, ANÈMONES I CORALLS:

Tenen el cos tou i tentacles urticants que usen per a capturar peixos i crustacis.
Les meduses neden amb la boca i els tentacles cap avall.
Les anemones es fixen al fons amb els tentacles cap amunt.
Els coralls viuen dins una construcció de calç que ells mateixos fabriquen.

- començam els tallers per a poder muntar la botiga a final de curs i així ajudar a l'associació de criadors del ca eivissenc.

TALLER 1: TARGETES.






TALLER 2: LLIBRETA ECO





TALLER 3: QUADRES




TALLER 4: SOTAGOTS




TALLER 5: CLAUERS




TALLER 6: TALLES DE FUSTA





TALLER 7: BOSSES DE TELA
































ELS ÉSSERS VIUS I ELS OBJECTES INERTS
ELS ÉSSERS VIUS

Funcions vitals dels éssers vius

Els éssers vius tenen vida.
Viuen en un medi ambient on poden desenvolupar les etapes del cicle de la vida.
Els éssers vius es caracteritzen perquè neixen, creixen, es reprodueixen i moren.
Responen a canvis en l’ambient.
Necessiten aigua, aliment, aire i llum per a sobreviure.
Els éssers vius són:
-      animals: puma, gat, balena, àguila,...
-      flors: rosa, clavell, tulipa, margalida,...
-      plantes: ficus, alga, falguera, romaní,...
-      arbres: taronger, pi, olivera, ametller,...
-      éssers humans: boix, dona, güela, mare,...

Característiques dels éssers vius:
Els éssers vius es caracteritzen perquè neixen, creixen, es reprodueixen i moren.
Els éssers vius NEIXEN.
Els éssers vius comencen a viure. En el cas dels animals és quan surten del ventre matern o de l’ou.
Els éssers vius CREIXEN.
Els éssers vius necessiten alimentar-se per a créixer i aconseguir energia per a passar diferents etapes del creixement.
Els éssers vius ES REPRODUEIXEN.
Els éssers vius es reprodueixen, és a dir, poden tenir cries o fills de la seva mateixa espècie.
Els animals que es desenvolupen en el ventre matern es diuen vívipars: ga, gat, vaca,...
Els animals que neixen per ous es diuen ovípars: gallina, ànec, tortuga,...
Les plantes es reprodueixen mitjançant les seves llavors. Generalment les llavors estan dins dels fruits.
Els éssers vius MOREN.
Els éssers vius deixen de viure quan el seu organisme deixa de funcionar.
Els éssers vius RESPONEN A L’AMBIENT.
Els éssers vius responen als canvis que es produeixen a l’ambient, com per exemple, els canvis de temperatura, la llum i l’obscuritat; substàncies químiques i altres agents ambientals. Com tenen aquesta capacitat d’adaptar-se als canvis, els éssers vius es relacionen amb el seu entorn  i poden sobreviure.

Què necessiten els éssers vius per a viure?
Els éssers vius necessiten AIGUA i ALIMENT.
Els éssers vius necessiten aigua i aliment per a poder sobreviure.
Els animals que s’alimenten de plantes es diuen herbívors: cavall, conill, papallona, ovella,...
Els animals que s’alimenten d’altres animals es diuen carnívors: lleó, tigre, llop, tauró,...
Els animals que s’alimenten de plantes i altres animals es diuen omnívors: ésser humà, gallina, porc, ós bru,...
Les plantes s’alimenten amb l’aliment que produeixen elles mateixes, utilitzant diverses substàncies que obtenen directament del sòl, de l’aire, de l’aigua i de la llum solar.
Els éssers vius necessiten AIRE i LLUM SOLAR.
Els éssers vius necessiten aire. De l’aire els éssers vius obtenen l’oxigen i altres substàncies per a poder viure.
Les plantes necessiten la llum solar per a créixer mitjançant el procés de fotosíntesi.

 ELS OBJECTES INERTS

Els objectes no tenen vida, és a dir, són coses inertes.
Es classifiquen en:
-      Objectes naturals: es formen a la natura, no estan fets per l’ésser humà (aigua, arena, roques, pedres,…).
-      Objectes artificials: estan fets per l’ésser humà (cadira, llibre, pilota, bicicleta,…).

Els objectes no neixen, ni creixen, ni es reprodueixen, ni moren.




LES FUNCIONS VITALS DELS ÉSSERS VIUS

Els éssers vius es caracteritzen per la seva 

capacitat de realitzar tres funcions vitals:

   1. Funció de nutrició.

La nutrició consisteix a aconseguir energia i materials per al cos.  
Els animals i els éssers humans s’alimenten d’altres éssers vius.
Poden ser carnívors, herbívors o omnívors.
Les plantes fabriquen els seus aliments.


 Vídeos de osos


     2. Funció de relació.

La funció de relació consisteix en el fet que els éssers vius capten informació de l’exterior i actuen en conseqüència.
Per a realitzar la funció de relació, els animals utilitzen els òrgans dels sentits, el sistema nerviós i els músculs


Mitos y verdades sobre gatos - Archivo Digital de Noticias de ...



      3. Funció de reproducció.

La funció de reproducció consisteix en el fet que els éssers vius tenen descendents pareguts a ells.
La reproducció pot ser sexual o no sexual.

Cuidados maternales: Animales (Última Parte). | Animales salvajes




ELS ECOSISTEMES

VÍDEO ELS ECOSISTEMES



TALLER 8: MOSAICS















MIRAU QUINS CARTELLS MÉS XULOS HEU DISSENYAT PER A PUBLICITAR EL NOSTRE MERCAT...






















TALLER 9: LLAPIS DECORATS

Mirau aquest vídeo per a agafar idees!

VÍDEO SOBRE DECORACIÓ LLAPIS

Mirau quins llapis decorats més xulos han sortit a partir de la proposta d'en Dan!












TALLER 10: COIXINS 

Mirau quins coixins més xulos han fet a partir d'una proposta de na Naya!









2 comentarios: