TXANO I ÓSCAR LA PEDRA VERDA

                     


                               


POTSER NO CONEIXES AQUESTES PARAULES?

AQUÍ TENS UN POC DE VOCABULARI DEL LLIBRE TXANO I ÒSCAR LA PEDRA VERDA:

INTRODUCCIÓ + CAPÍTOL 1:

Solcava (solcar): significa travessar o desplaçar-se per l’aire o per la terra, ja siguis animal, persona o objecte.

Exhaurit (exhaurir): és un sinònim d’estar cansat o acabat agotat de fer alguna acció.

Lluentor: llum que emet un cos resplendent.

Esquitxos (esquitx): petita quantitat de líquid que es desprèn d’algun objecte i surt disparada violentament.

CAPÍTOL 2:

Turons (turó): són muntanyes que passen dels 3000 metres d’altitud.

‘cometre un sacrilegi’: es diu que una persona comet un sacrilegi quan du a terme accions que poden molestar a una altra persona.

Estavellat (estavellar): llançar amb força una persona o alguna cosa fent-la xocar contra una superfície plana.

CAPÍTOL 3:

‘va dir la mare amb sorna’: dir alguna cosa amb una entonació o burla irònica.


Pulla: paraules que es diuen a una persona per burlar-se d’ella.

CAPÍTOL 4:

Aspra: és un tipus de textura no suau que es pot sentir a diferents parts del cos, en animals, en coses i objectes.

Cràter: és un tipus de forat profund que es pot provocar per un xoc, d’un objecte, directe en una superfície amb molta força. També té la definició de poder ser un cràter d’un volcà.

CAPÍTOL 5:

Clatellot: és com donar un cop a alguna cosa, persona o objecte.

Piscolabis: menjar i beguda en poca quantitat que es fa fora de les hores de menjar establertes.

CAPÍTOL 6:

Engolir: passar-se amb el menjar o menjar molt depressa.

Astronomia: ciència que estudia la posició. els moviments, la natura, l’estructura i l’evolució dels cossos celestes.

CAPÍTOL 7:

Astrogeologia: ciència que estudia els astres que cauen en la terra, com els meteorits.

CAPÍTOL 8:

Esverat: persona que sempre va amb pressa o fa les coses depressa.

Geòlegs: persones que estudien l’origen i la formació de la Terra, els materials que la componen i la seva estructura actual.

CAPÍTOL 9:

Grimpar: possar-se a un lloc alt i de difícil accés ajudant-se amb les mans.

Tendresa: mostrar afecte, estimació o sentiments d’amor en general.

CAPÍTOL 10:

Riallada: rialla molt sonora.

Arronsar: fer que una cosa ocupi menys espai.

CAPÍTOL 11:

Baptisme astronòmic: es refereix a la primera vegada que has vist un estel fugaç o un astre passar pel cel.


Constel·lació: grup d’estels que formen una figura.

CAPÍTOL 12:

‘impuls irreflenable’: fer una cosa sense control, encara que vulguis aturar-te no pots.

Telèpata: capacitat per a poder parlar amb una altra persona utilitzant solament els pensaments.

CAPÍTOL 13:

Promontori: altura considerable d’un terreny.

Fogonada: acumulació de llenya, pals o carbó. 
Aquestes coses es cremen, de forma controlada, per a donar calentor a les persones que es troben al vontant.

CAPÍTOL 14:

Folre polar: és un tipus de tela molt calent, serveix per a abrigar-te en condicions climàtiques de molt de fred.

Assimilar: entendre una cosa.

Atordida (atordir): persona que perd per un moment els seus sentits. Pot presentar maretjos.

CAPÍTOL 15:

Amoïnar-nos (amoïnar): causar irritació o inquietud, alterar la pau d’algú.


Carantoines: gestos d’amor i afecte que es fan passant la mà per la cara o pel cos.